Agenda

Primera Línia | Líbia: ni intervenció occidental, ni dictadura de Gaddafi

05/03/2011

Per Lluís Zhu. En el moment d’escriure aquestes línies, el procés revolucionari al món àrab viu el seu moment més dramàtic a Líbia, on Muamar Gaddafi governa des de fa més de 40 anys, el dictador més longeu de la regió. Gaddafi ha anunciat que no marxarà i que lluitarà “carrer per carrer”. L’exèrcit lleial al dictador no ha dubtat a obrir foc contra els manifestants, causant centenars de morts.

No obstant això, les massives i valentes protestes de les classes populars líbies han fet que la maquinària repressiva de la dictadura s’esquerdi. Una part de l’exèrcit ha desertat. Els oficials i soldats rebels, format per militars d’orígens humils que tenen a amics i familiars al carrer, s’han unit als manifestants. Aquests han format comitès populars que han aconseguit vèncer als fidels a Gaddafi i controlen importants ciutats de la zona est, nordest i oest de Líbia.

D’altra banda, les potències occidentals, la UE i, sobretot, els EUA han retirat el seu suport al que fa poques setmanes era el seu amic, del que obtenien petroli de qualitat, camps de concentració per frenar les migracions cap a Europa i una aliança estratègica contra els moviments islamistes. No només això, EUA ha mobilitzat a uns 1.000 marines enfront de les costes de Líbia, preparats per a una “intervenció humanitària”.

Enfront d’aquesta situació, una part de l’esquerra radical ha decidit recolzar el règim de Gaddafi sota, bàsicament, dos arguments. Un és identificar a tot antiimperialista com a aliat de l’esquerra revolucionària. Això és fals, perquè qualsevol revolucionari conseqüent no ha de deixar-se guiar únicament per una anàlisi de blocs, sinó de classe. Un Estat en el qual una minoria capitalista oprimeix i explota a la majoria de la població no mereix ser defensat per l’esquerra radical.

El segon argument és el que identifica Líbia com un país socialista i antiimperialista.Durant 40 anys, Gaddafi s’ha mantingut en el poder gràcies als seus recursos petrolífers i a un règim polític basat en el clientelisme per guanyar-se el suport dels líders tribals i les classes dominants. La falta de llibertats polítiques, de drets socials, les precàries condicions de vida, l’atur, etc., han estat una constant que s’ha aguditzat des que el règim, en el seu viatge pendular des de l’enemistat a l’aliança amb els dirigents occidentals, va començar a aplicar les receptes del FMI i el Banc Mundial. Entre elles s’incloïa mesures tan “socialistes” i “antiimperialistes” com flexibilitzar la força laboral, acomiadar a més de 4.000 treballadors del sector públic o privatitzar l’explotació dels recursos petrolífers, obrint-los a les inversions estrangeres, entre elles les de la UE i els EUA.

En definitiva, aquells que ens oposem a l’explotació capitalista i a l’imperialisme, no podem més que condemnar el règim de Gaddafi, que oprimeix i massacra a la seva població, i una possible intervenció militar de la UE o els EUA, que només significaria posar els recursos i el destí de Líbia en mans dels interessos de la classe dominant occidental. Així recolzem decididament la lluita, a través de qualsevol mitjà necessari, de les classes populars líbies contra la dictadura de Gaddafi i per una societat dels i les treballadores de Líbia, sense cap tipus d’intervenció, sigui la que sigui, de les potències occidentals.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×