Agenda

Recuperació i crisi: de què estem parlant?

04/07/2014

Pablo Martínez

El somni americà contrasta amb la misèria del crack del 29.

El somni americà contrasta amb la misèria del crack del 29.

Economia | Contraposem els arguments de les diferents escoles que expliquen aquests processos.

Malgrat la esbombada recuperació albirada per alguns polítics, el sentiment majoritari és que la crisi és una llosa que romandrà encara un bon temps sobre les espatlles de la classe treballadora.
Des de les diferents escoles econòmiques, s’han donat i es donen diferents línies d’anàlisi sobre les crisis i la reproducció capitalista.

L’economia clàssica

Segons l’escola clàssica o ortodoxa, el capitalisme és el conjunt de normes socials que més s’adequa a la naturalesa humana, és a dir, egoista i competitiva. El conjunt d’accions destinades exclusivament a satisfer l’interès personal ens conduiran, diuen els seus defensors, al benestar col·lectiu. A això en diuen “la mà invisible”.

Com s’expliquen les crisis? Per factors externs: naturals (sequeres, catàstrofes, epidèmies, etc.) i humans (intervenció d’estats, que introdueixen “errors” en el sistema, etc.)
No obstant això, el fet que les crisis se segueixin produint amb regularitat, va obligar als economistes ortodoxos a introduir el concepte de “cicle econòmic” per explicar-les. Aquests cicles tenen quatre fases.

Recessió: Quan es redueix el consum i augmenten les existències a les empreses. Aquestes reaccionen disminuint la producció, reduint personal, inversions, etc., La qual cosa porta al fet que s’aturi el creixement econòmic.

Depressió: Quan es toca fons.

Expansió: Quan l’economia es recupera automàticament (quan l’esgotament del capital obliga a la seva reposició, per exemple) o per l’acció de polítiques d’estat capaços de recuperar la demanda. No obstant això, els increments successius de producció, inversió i consum deixen de donar-se, el que porta a una situació de crisi.

Crisi: On es redueix el consum, les empreses disminueixen la seva producció i s’inicia el trànsit de nou a la recessió econòmica.

Des del punt de vista de l’economia ortodoxa, un cicle no és una crisi, i per tant es redueix el problema a la naturalesa cíclica del procés, la qual no presenta límits a la seva capacitat per reproduir-se.

L’escola keynesiana

D’altra banda, hi ha els que consideren que el capitalisme bé dirigit a través de l’acció d’un estat pot sobreviure sempre, gràcies a les anomenades “polítiques anticícliques”. Es tracta del que sostenen els partidaris de l’economista Keynes.

Keynes va atacar la llei de Say, segons la qual “l’oferta crea la seva pròpia demanda”. Per a ell, el factor decisiu era la demanda, i el fet que, en no coincidir amb la despesa d’inversió en el temps, feu dependre als capitalistes fonamentalment d’expectatives de benefici.

I això té dos problemes fonamentals; d’una banda les expectatives sempre són volàtils, i de l’altra, el capitalisme no té cap mecanisme automàtic que impulsi als capitalistes a planificar la plena ocupació. És a dir, que el sistema s’equilibri a si mateix no implica que no hi hagi atur i inflació. Per evitar això, Keynes veu en l’estat la capacitat de posar límit a aquests cicles i eliminar les fluctuacions econòmiques.

L’escola marxista

Finalment, el marxisme considera el mateix procés d’acumulació capitalista com intrínsecament contradictori, i per tant abocat cíclicament a entrar en crisi, fins al moment en què les seves contradiccions inherents posin en qüestió la seva capacitat de reproducció.

Dins del debat marxista hi ha tres tendències fonamentals que segueixen fins als nostres dies.

Subconsum: El benefici d’una empresa es reinverteix per reemplaçar béns de producció, pagar salaris a treballadors i com a guanys de capitalistes. El problema és que els treballadors, gastant tot el seu salari, no poden absorbir tota la producció capitalista. Per assegurar que tota la producció dirigida a la venda s’acabi venent, cal que els capitalistes gastin part del seu ingrés invertint en béns d’equip i contractar treballadors per produir de forma més eficient. No obstant això, atès que és impossible que les inversions continuïn indefinidament, en determinat moment es frenen i s’atura la reproducció del sistema.

Proporcionalitat: Hi ha autors que atribueixen les crisis a la manca d’equilibri entre les produccions de diferents sectors de l’economia. Segons aquest enfocament, és necessari perquè l’economia funcioni de forma equilibrada que el sector que genera béns de producció, crea exactament els béns necessaris per a satisfer les necessitats de tots els productors, i que el sector que produeix béns de consum ha de ser igualment exacte en produir els béns necessaris per a tot el consum. En el moment en que un dels sectors produeixi per sobre del necessari per mantenir un creixement equilibrat de tots els sectors, és quan es produirà una crisi.

Taxa decreixent de guany: El sistema capitalista està motivat, com hem dit per la recerca de benefici per al capital. Però el procés d’acumulació tendeix a reduir la rendibilitat de manera progressiva. El capital es troba pres d’una contradicció interna; el procés necessari per incrementar els seus nivells de benefici es converteix, a la llarga, en la font que ho farà decréixer.

Finalment, cal ressaltar que no és possible preveure quan esclatarà una crisi, a causa de la quantitat de factors que la poden retardar o accelerar. No obstant això, mostrar que les crisis són inherents al capitalisme implica la necessitat de preparar-se per a aquests períodes clarament revolucionaris.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×