Agenda

Recuperació: La nova promesa de Rajoy

31/01/2014

Luis Zhu

Rajoy ha fet que l’Estat espanyol sigui el segon país més desigual de la UE.

Rajoy ha fet que l’Estat espanyol sigui el segon país més desigual de la UE.

Economia | El PP augura que el 2014 tornarà l’època de vaques grosses

“Hem deixat enrere la recessió” va afirmar el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, després de l’últim Consell de Ministres de 2013, per a tot seguit pronosticar: “2014 serà l’any de l’inici de la recuperació econòmica”.

El 2014 també és un any d’eleccions, europees, de manera que el PP ja ha entrat en campanya electoral apel·lant a la idea de recuperació per ocultar totes les seves polítiques antisocials (reforma laboral, avortament, pensions, IVA, etc.). Aquesta idea al·ludeix a l’esperança de gran part de la població de recuperar la situació anterior a la crisi.

No obstant això, les dades són més aviat contradictoris i mostren que el pronòstic de Rajoy és més aviat un miratge, que una realitat.

Adéu a la recessió?

Un dels darrers arguments del PP és el creixement positiu del PIB, 0,3% en l’últim trimestre de 2013, que sumat al 0,1% del tercer trimestre sembla que confirmen la seva hipòtesi. Tècnicament, la recessió es caracteritza per l’encadenament de dos trimestres consecutius de caiguda del PIB.

No obstant això, trencar la dinàmica recessiva no significa que l’economia hagi sortit d’una de les majors crisis de la història del capitalisme, ni que vagi a recuperar els nivells previs a ella. La crisi de 1929, la crisi de 1973 o la crisi japonesa dels 90, que encara arrossega avui el país nipó, van tenir una evolució clínica similar: combinaven períodes d’alts i baixos en el creixement del PIB (gràfica en forma de ‘w’) amb períodes d’estancament (gràfica en forma de ‘L’).

A més, el creixement econòmic de l’Estat espanyol es va basar sobretot en el sector de la construcció. Després de l’enfonsament d’aquest sector, no ha sorgit cap altre que faci de locomotora per reactivar les inversions, la demanda i l’ocupació en el conjunt de l’economia.

El PP sosté que un dels sectors claus per a la recuperació seran les manufactures orientades a l’exportació. Fa pocs mesos, el govern va sostenir aquesta tesi mostrant el superàvit de la balança de pagaments (relació entre exportacions i importacions). Encara que és cert que les exportacions estan creixent, la major part del saldo positiu es deu a la caiguda en picat de les importacions, que s’han reduït en un 60% des de l’inici de la crisi. D’altra banda, es tracta d’un sector molt sensible als vaivens del mercat internacional. Per exemple, quan el ritme de creixement de les economies emergents es refreda, la demanda baixa i les exportacions cauen, com va passar el novembre passat, quan les vendes es van reduir en un 2,2%, segons el Ministeri d’Economia.

L’altre argument del govern és la reducció de la desocupació registrada. Al desembre de 2013 107.000 persones van deixar d’estar en les llistes de demandants d’ocupació. Aquesta dada no significa que totes aquestes persones hagin trobat feina. Poden haver desistit o marxat fora del país. De fet, les dades d’ocupació, de gent que té treball, desmenteix aquesta aparent reducció de l’atur. Segons l’INE, durant l’últim trimestre de 2013 es van perdre 65.000 llocs de treball, per a un total anual de 198.900 llocs de treball menys. A més, la població activa ha disminuït en 267.000 al llarg de l’any.

La tendència durant el govern del PP no apunta a la recuperació dels nivells d’ocupació anteriors a la crisi, més aviat tot el contrari. Entre desembre de 2011 i desembre de 2013 hi ha 1.134.000 persones ocupades menys. El nombre de llars on ningú té treball puja ja a 1.832.300, amb un augment en l’últim trimestre de 24.600.

Desigualtat i pobresa

Mariano Rajoy no va ser l’únic a iniciar 2014 amb vaticinis més que arriscats. En la seva carta d’any nou, Bill Gates, com a filantrop, feia un pronòstic: “Per a 2035 ja no hi haurà gairebé països pobres”. Com a empresari, Gates va tancar el 2013 com la persona més rica del planeta.

Pocs dies després, un informe d’Intermón Oxfam assenyalava que les 85 persones més riques del món atresoraven una fortuna equivalent a la que posseeix la meitat més pobra. Si el pla de Gates i els seus amics és compartir tots els seus diners amb tota la humanitat, potser es compleixi la seva afirmació.

El mateix informe, explicava que a l’Estat espanyol, les 20 persones més riques tenien un patrimoni equivalent als ingressos del 20% més pobre de la població. Com explica en un article el diari Diagonal, el 20% més ric ha passat de guanyar 5,7 vegades més que el 20% més pobre el 2007 a 8,1 vegades el 2012. L’Estat espanyol és el segon país més desigual de la UE, només superat per Letònia. La desigualtat, mesurat amb l’índex Gini, ha augmentat un 9,7% des del 2008.

Uns pocs guanyen i molts perden. El conjunt dels bancs de l’Estat espanyol es van apuntar el 2013 uns beneficis de 9.000 milions d’euros, després d’un 2012 en el qual van perdre 17.000 milions. En aquest cas sí es pot parlar d’una certa recuperació, però a costa de la majoria de la població.

Entre 2010 i 2012 els salaris van caure un 12%, segons la fundació FEDEA. Dins dels salaris també hi ha desigualtats. El sou dels directius va augmentar en un 7% durant 2013, mentre que el de la majoria de treballadors i treballadores es va reduir en un 0,47%, segons un estudi de la consultora ICSA.

La població que viu per sota del llindar de la pobresa a l’Estat espanyol ha augmentat en un 29% des de 2007. En xifres absolutes, 2.079.000 per a un total de 9.200.000 persones que sobreviuen en la pobresa, segons el Sindicat de Tècnics d’Hisenda.
Dels 6 milions de persones aturades hi ha 2,2 milions que no compten amb cap tipus de prestació. A més, aconseguir una feina no és cap garantia per evitar la pobresa. Un informe de la Comissió Europea assenyala que només un 35% de les persones que troben feina aconsegueixen sortir de la pobresa. No és estrany quan el llindar de la pobresa se situa en uns ingressos de 7.355 euros a l’any (el 60% del sou mitjà), mentre que el salari mínim ascendeix a 8.460 euros a l’any, que serviria per sortir tècnicament de la pobresa únicament als qui no tenen a ningú al seu càrrec.

A més, la pobresa té un component generacional i de gènere, és a dir, afecta més a les persones joves i a les dones. Per exemple, dels 200.000 llocs de treball que va perdre el sector públic en 2012, més de 130.000 els ocupaven dones.

La mà visible del PP

Les conseqüències de les crisis cícliques del capitalisme són dramàtiques, però la mà invisible del mercat no és l’única responsable d’aquesta situació. Les polítiques del PP han agreujat la crisi i, sobretot, han carregat tot el seu pes sobre les esquenes de les classes populars.

Un exemple, la reforma laboral ha aconseguit augmentar de forma vertiginosa els acomiadaments. El 2012 82.800 persones van perdre el seu treball a causa d’un ERO, més d’un 30% respecte a 2009. Des de l’entrada en vigor de la reforma del PP fins a novembre de 2013 (21 mesos) 45.000 empreses van realitzar EROs, una xifra equivalent a l’acumulat durant els quatre anys anteriors.
De la mateixa manera, les pujades de l’IVA, la reforma de les pensions, les retallades en el sector públic, la congelació dels salaris, etc., van en la mateixa direcció: recuperar els beneficis del 1% a costa del 99%.

La recuperació de la majoria de la població passarà, primer, per recuperar les lluites i els moviments massius que ja van fer fora una vegada al PP del govern.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×