Agenda

Sàhara Occidental: només la lluita ens tornarà la nostra terra

03/01/2012

Per Fill dels núvols (*). Aquest 2011 es compliren 20 anys de la firma del tractat de pau entre el Front Polisari i les forces d’ocupació marroquines acabant amb 16 anys de guerra i amb la garantia de la celebració d’un referèndum d’autodeterminació per al poble sahrauí que es duria a terme al 1998 amb la supervisió de la MINURSO (Missió de les Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental), un organisme que ha fet palès l’objectiu final de l’ONU, l’aplicació del més absolut “gatopardisme”: canviar les coses per que segueixin igual.

Si analitzam aquests vint anys podem parlar de moltíssims avenços en la lluita als campaments i als territoris ocupats, sobre tot, la lluita pels drets civils de la dona sahrauí. Però seguim parlant d’un poble dividit, d’una terra ocupada i de l’Estat Espanyol com a principal responsable de l’ocupació de Saguia Al-Hamra i Riu d’Or (Saguia Al-Hamra i Riu d’Or és el terme que posaren els nostres avantpassats al Sàhara Occidental i és el més utilitzat pels revolucionaris) essent avui la potència administradora del territori perquè cap estat ni cap organisme internacional reconeixen la sobirania del Marroc sobre el Sàhara.

Recentment ha tingut lloc el XIII Congrés del Front Polisari que es celebra cada quatre anys i es prenen les decisions més importants, entre les quals la tornada a la lluita armada, una qüestió que va tenir especial ressò entre el jovent i l’exèrcit i que estàvem tots i totes gairebé segurs que s’hi tornaria. Són vint anys de pacifisme només per una de les parts i vint anys de continus maltractaments i assassinats per l’altre. Malgrat les conseqüències i els riscos de la guerra, el jovent sahrauí, nois i noies, insistim en que no ens podem quedar de braços creuats mentre la nostra gent està patint un intent de genocidi i la flagrant i diària violació dels drets més fonamentals de les persona amb l’objectiu d’arribar a convèncer al món de la inexistència d’una nacionalitat sahrauí.

Però la demostració més recent d’aquest poble com a unitat nacional fou la creació del Campament de la Dignitat a l’Aaiun, la primera macroconcentració indefinida de l’anomenada Primavera Àrab amb 25.000 activistes. Noam Chomsky afirmà al programa emès als Estats Units “Democracy Now” que “de fet, l’actual ona de protestes [al món àrab] en realitat va començar al Sàhara Occidental, que està ocupat pel Marroc després d’una brutal invasió”. No obstant, aquest petit detall sobre l’origen de les revolucions del 2011, fuig de les portades dels grans mitjans “d’incomunicació” encara que les macroconcentracions indefinides que es feren arreu del món haguessin seguit exactament la mateixa organització que la del Campament de Gdeim Izik (hospital, seguretat, carrers, etc.) brutalment desnonat per les forces d’ocupació i on la majoria del jovent saharaui ha criticat la no intervenció del Front.

Mirem per on mirem, el nostre poble està condemnat a tornar a la lluita armada i el jovent seguirem reivindicant una lluita molt més activa que la actual perquè no és possible continuar amb una estratègia que ha perdurat en el temps 20 anys sense que es recuperi ni un sol pam de la nostre terra. En canvi, amb 16 anys de defensa armada s’alliberà tot el costat est del territori, un 20% del total.

(*) Pseudònim (i nom popular entre els saharauis) d’un activista per l’alliberament del Sàhara Occidental

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×