Agenda

Són útils CCOO i UGT?

27/09/2013

Óscar Simón (@simongorjeos). Quan ens preguntem si alguna eina és útil hem de poder especificar clarament la funció per a la qual la volem utilitzar. Seguint aquest raonament hauríem de preguntar-nos si les grans centrals sindicals són útils per a lluitar pels drets laborals al segle XXI.

Hi ha una qüestió que és meridianament clara, a cap amo del negoci que sigui li agrada que la plantilla estigui organitzada sindicalment de manera independent. Aquesta darrera paraula és clau, les seccions sindicals, els comitès d’empresa només serveixen si són independents dels amos. El sistema d’eleccions sindicals on tothom vota als i les representants sense necessitat d’estar afiliat, permet l’aplicació de convenis a la gran majoria de persones treballadores (als països anglosaxons només les persones afiliades gaudeixen dels drets del conveni). D’aquesta manera CCOO, i sobretot UGT, han permès no poques vegades la presentació de llistes grogues (formades per encarregats i caps) per tenir presència on del contrari no en tindrien.

D’altra banda, un factor clau és la promoció per part de les direccions d’aquests sindicats de les polítiques de cogestió, és a dir, implicar als comitès d’empresa en la gestió econòmica de les empreses. En principi un canvi que semblaria positiu i que podria sonar a gestió obrera, ha estat el mecanisme perfecte per convertir els grans sindicats com CCOO i UGT, però també la USO (com hem vist a Nissan o SEAT), en partícips de la competència a la baixa entre plantes d’un mateix grup. Així, avui impera una línia d’acció sindical d’acceptar la precarització (reducció de salaris, dobles escales salarials, increment d’hores extraordinàries) i, per tant, la maximització dels beneficis empresarials a canvi del manteniment de l’activitat, que no de la feina (els més de cinc milions de persones a l’atur ho deixen bastant clar). Aquí tindríem les línies d’actuació sindical a mitjanes i grans empreses. Pel que fa a les petites empreses de menys de 50 treballadors, durant anys han estat un desert sindical encara més gran, tant per la dificultat d’organització com perquè sistemàticament s’ha volgut portar la negociació via federacions de sector.

Tot i així hem vist que a les darreres vagues generals la gent ha sortit al carrer i ha fet vaga, i hem de reconèixer que sense CCOO i UGT tindríem moltes dificultats en convocar una vaga general estatal amb un impacte digne del qualificatiu ‘general’. A banda, a moltes empreses la presència dels sindicats és la única garantia de l’aplicació dels convenis i de l’escarransit estatut dels treballadors.

Independència sense sectarismes
Tanmateix en aquests moments quan més que mai cal una actuació independent de la classe treballadora, sóc partidari d’allà on sigui possible construir sindicats alternatius, es faci. No perquè sigui sectari amb la gent de CCOO i UGT, sinó perquè és en aquest sindicalisme alternatiu on encara es respecta (la majoria de vegades) i és fomenta el caràcter decisiu de l’assemblea.

Els sindicats han de ser organitzacions àmplies de la classes treballadora, capaces d’aproximar-se a aquesta en tota la seva complexitat (joventut precaritzada, dones de fer fenies, tele-treball, etc.) mitjançant la recuperació d’espais territorials d’autoorganització i amb una imbricació a la vida dels barris. A la vegada, l’acció sindical en aquests moments, en els que qualsevol pacte social ha estat trencat per la patronal i els governs aliats, hauria d’estar adreçada a incrementar la capacitat de lluita i resistència mitjançant un lluita sostinguda. Fa prop de 100 anys es va reduir l’atur mitjançant la implantació de la jornada de vuit hores. Avui caldria avançar en aquest camí per seguir defensant allò de “repartiment del treball i la riquesa”.

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Llegeix en contingut complert del diari En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×