Agenda

Ucraïna i Rússia: Unides en la homofòbia

02/06/2014

Dani Celma

El moviment LGBTI va aprofitar els Jocs Olímpics d’Hivern per a defensar els seus drets.

El moviment LGBTI va aprofitar els Jocs Olímpics d’Hivern per a defensar els seus drets.

La relació entre Ucraïna i Rússia actualment gira entorn de l’eix “proeuropeu” i “prorús”. Però potser el que no s’ha explicat tant és que aquests dos països comparteixen una llarga història d’alliberament i opressió de les persones LGBT.

Ja fa gairebé un segle, durant la Revolució d’Octubre de 1917, l’emancipació de la classe treballadora va comportar també la despenalització de l’homosexualitat com a malaltia, igual que l’avortament, el divorci i moltes altres lleis que s’havien aprovat durant el domini de els tsars.
La revolució va eliminar totes les lleis tsaristes que reprimien l’homosexualitat i que eren “contradictòries amb l’consciència i la legalitat revolucionària”. El 1923, un prominent metge de Moscou aprovava el nou codi legal dient: “La legislació soviètica es basa en el següent principi: declara una total absència d’interferència de l’estat i de la societat en els assumptes sexuals, sempre que no s’afectin els interessos de cap altra persona”.

Contrarevolució

Aquesta situació duraria uns pocs anys, just fins l’ascensió al poder de Stalin, que va posar la família tradicional com a model, deixant enrere tots els avanços de les dones i les persones homosexuals.

A partir d’aquí es va efectuar una croada contra la població homosexual que va acabar amb empresonaments, expulsions i molta repressió.

Encara avui, amb les noves legislacions anti gai, es pot percebre aquella croada que va començar el 1933 tornant a prohibir l’homosexualitat i tirant enrere el que va significar una veritable revolució sexual.

El procés de despenalització de l’homosexualitat es va retardar fins al 27 de maig 1993, quan va ser publicat a la Llei de Reformes al Codi Penal. Això es va fer principalment per la pressió de l’opinió pública internacional, per facilitar l’adhesió de Rússia al Consell d’Europa. Però això no va implicar un fenomen sobtat d’acceptació de l’homosexualitat en la societat russa. L’homofòbia i la por estava molt arrelada al poble, i en una enquesta realitzada en aquest mateix any només un 2,3% de la població russa enquestada no tenien cap problema amb l’homosexualitat; una gran majoria va considerar que tenia problemes amb l’homosexualitat i la població homosexual i, pitjor encara, una significant proporció d’aquesta va dir que la solució adequada per a la homosexualitat és l’empresonament i la mort per a aquelles persones que la practiquen.

Rússia a l’actualitat

Abans de la segona presidència de Putin es va viure un clima de suposada calma amb la població homosexual. Es podia celebrar el dia de l’orgull, podien sortir sense perill per certes zones de les ciutats més cosmopolites i no sentien que tothom carregava amb la seva manera d’afrontar la seva sexualitat.

El canvi va venir quan Putin va començar a perdre popularitat entre la gent a causa de l’estat de l’economia russa. Això va motivar un canvi en el seu discurs que l’ha portat a parlar del “sant imperi rus” i al seu mandat com un intent de salvar l’anomenada “ànima russa” de la decadència occidental.

El parlament rus, la Duma, va prendre mesures profundes per retallar els drets i la seguretat de la ciutadania LGTBI.

Al juny de 2013, el govern de Putin va aprovar una llei que prohibeix la “propaganda homosexual” –un terme que abasta tot el que queda inclòs des de les descripcions positives de la vida queer en els mitjans fins a les representacions negatives de les parelles heterosexuals. Al juliol, Putin va signar una llei que va prohibir les adopcions per part de parelles homosexuals, així com a persones que visquin a qualsevol país en què hi hagi lleis de matrimoni igualitari.
A partir d’aquesta data van començar a sorgir grups de joves neonazis, liderats per Maxim Martsinkevich, un cap rapat ultranacionalista, que tenen atemorits a les persones homosexuals residents a Rússia.

Ràtzies a locals LGTBI, quedades falses amb homes per la xarxa per poder agredir i assassinats sota prèvia humiliació cibernètica són algunes de les coses que estan succeint en aquest país.
Masha Gessen, activista, escriptora i lesbiana, va haver d’emigrar als EUA amb la seva filla biològica i el seu fill adoptat per estar al centre de totes les mirades, tement per la seguretat de la seva familia. “Hi ha hagut un immens augment de la violència anti gai de diferents tipus. Cada vegada que hi ha una protesta pels drets LGBT, apareixen uns anomenats activistes ortodoxos que vénen amb pals, gas lacrimogen i sovint condons omplerts amb excrements i orina. Llancen aquestes coses a la gent. La policia en general es queda mirant una estona, i després detenen els activistes LGBT”, explica Gessen.

També ens parla del baix nivell de mobilització existent a Rússia de la població homosexual:
“No hi havia un gran moviment. És encara molt jove, en un nivell de construcció comunitària. No podeu esperar que gent que no existia com a comunitat fa vint anys hi hagi format ja un moviment polític. Aquest atac sobre la comunitat LGBT ha estat molt traumàtic per a la gent que es considerava activista. Estan jugant a la sorra, i de sobte arriben els tancs! Què se suposa que facin? Utilitzar la paleta de plàstic per fer retrocedir al tanc? Però des de la sortida de la legislació de propaganda homosexual, la gent ha fet un pas endavant, s’ha començat a educar políticament, i ha crescut a passos agegantats”.

Un presentador de TV, Anton Krasovsky, presentador del noticiari de televisió, va ser acomiadat immediatament del seu treball a la xarxa KontrTV –controlada pel govern– al gener, després que anunciés que era gai durant una emissió en viu.

De la mateixa manera que les persones homosexuals pateixen assetjament a Rússia, no hem d’oblidar que també s’estan represaliant, agredint i assassinant a persones migrades, dones i altres col·lectius que no formen part de la puresa de la nova “ànima russa” (com exemple a les Pussy Ryot, que van ser empresonades durant dos anys per manifestar-se contra el règim).

Ucraïna

A Ucraïna va passar el mateix que a Rússia però un any abans.

L’any 2012 es va promulgar una llei contra la propaganda homosexual que també pretenia protegir la infància de les possibles agressions de la població LGBTI.

Abans d’aprovar la llei es va fer una enquesta a la població on es preguntava si estava o no d’acord amb prohibir la propaganda homosexual. El 80% de la població va estar a favor.
El dia 25 de maig del 2012 va celebrar una petita manifestació de persones homosexuals que van ser boicotejades, neutralitzades i agredides per grups ortodoxos “antigai”.

Com es pot observar, sigui a Rússia o Ucraïna, els drets humans bàsics no es respectaran si no combatim l’homofòbia i el sexisme.

Les persones no heteronormatives haurem de seguir lluitant per superar els obstacles que en la majoria dels països se’ns estan imposant. Una forta organització serà bàsica per accedir al poder i poder canviar aquelles lleis que no ens permeten l’existència en igualtat.

No hi haurà revolució sexual fins que no hagi revolució social.

No podem seguir pensant que a Rússia i Ucraïna es respecten a les minories socials com en els anys de la revolució. Moltes coses han canviat d’aquells temps i hem de deixar ja de viure ancorats en el passat i començar a condemnar els actes feixistes que estan tenint lloc en l’actualitat.

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×