Agenda

Unitat contra les retallades

07/01/2013

Per Pere Duran. “Passeu i signeu. Implica’t en la lluita.” Així resa la pancarta de l’entrada del Hall de l’Hospital St.Pau. “Implica’t!” Ho han dit molts abans i ho haurem de seguir dient. Després dels atacs continuats als drets socials i de l’erosió constant a la poca democràcia que ens restava les classes populars i treballadores d’aquest país no ens queda cap altre alternativa. Impliquem-nos!

El tauró neoliberal i la lògica capitalista no té aturador, la salut i la nostra vida no són cap línia vermella pel monstre àvid de beneficis. Els mercaders i lladres que ens governen.

Les lluites en la sanitat de Madrid, de la mateixa manera que la lluita dels miners durant l’estiu del 2012, han aconseguit il.luminar el camí per molts dels que pateixen callats i impotents. A Catalunya, el continu degoteig de retallades des de fa ja més de dos anys, sumat a la falta de victòries de les mobilitzacions, ha provocat un cansament que es tradueix en una sensació d’impotència i un cert immobilisme. A Madrid, per contra, el paquet de retallades ha sigut molt més dens i . Malgrat els diferents ritmes en l’aprimament de l’estat del benestar de les diferents regions de l’estat espanyol la lluita es contagia.

La Tancada de St.Pau ha estat a la vegada l’inspiradora de la resta de tancades de Catalunya.

La unitat sindical i l’impetu del comité d’empresa vàren ser dos factors claus per iniciar la tancada de St.Pau. Un tercer factor trascendental ha estat la visió universalista i el discurs social de la plantilla de l’Hospital de St.Pau. La unió de les reivindicacions laborals i la defensa de la sanitat pública i universal ha possibilitat trencar les fronteres entre les parets del centre hospitalari i la ciutat. La presència constant de veïns i veïnes, usuàries i activistes n’és l’exemple més clar.

Malgrat que la majoria de tancades no han perdurat més de tres dies i malgrat que cap d’elles ha aconseguit les reivindicacions que reclamava, aquestes experiències de lluita han deixat pòsit. La xarxa de treballadores mobilitzades, el contacte amb els veïns i el territori, la solidaritat de l’esquerra política i sindical o l’impacte mediàtic que ha obtingut són factors i condicionants que ens situen en un escenari superior a l’anterior. La maduració i la xarxa teixida ens permeten pensar que en el pròxim embat, en la pròxima batalla, la lluita partirà d’una situació més madura i favorable als nostres interessos.

Les lluites contra les retallades i el propi cicle del 15M es va iniciar amb les mobilitzacions espontànies de les plantilles dels hospitals públics tallant les rondes i els carrers de Barcelona. Esperem que aquest cicle de tancades als hospitals pugui animar també un altre cicle de mobilitzacions general.

Des d’En lluita farem tot el possible perquè l’ímpetu de les tancades als hospitals puguin traduir-se i extendre’s a tota la societat. Les victòries són la millor propaganda per extendre la lluita però sóm conscients de la dificultat d’aturar el pla neoliberal privatitzador.

En el sector informàtic la convocatòria de Vaga Indefinida a l’empresa CapGemini va permetre a la plantilla tirar enrere tots els atacs de l’empresa, inclús abans de començar la Vaga i tot. En el sector públic la lluita de la plantilla potser no és tant eficaç o immediata, però a la vegada els treballadors i treballadores del sector públics tenen una resonànica i un impacte molt més gran a tota la societat. La generalitat, el govern espanyol i la UE no cedeixen gens, en part perque la sortida de la crisi econòmica dins del capitalisme no els deixa alternativa i en part perque l’impacte social que tindria una victòria de les mobilitzacions comportaria un efecte dominó que podria acabar tirantr el castell de cartes neoliberal. Una Vaga de tot el sector públic podria ajudar a superar a superar l’actual escoll, podria crear sinèrgies que ajudarien a superar la por i la impotència de les diferents lluites sectorials separades.

En aquesta conjuntura de lluita i resitència, on les victòries ens són tant escasses i costoses, la unitat i la radicalitat de les mobilitzacions són dues màximes imprescindibles per començar a canviar el cicle de derrotes. Tot el teixit social, l’esquerra política i l’esquerra sindical hauria de focalitzar els seus esforços en la batalla de la Sanitat. La trobada #ColpejemJuntes del 26 de Gener pot ser una manera d’iniciar aquest unitat d’acció.

Pere Duran és membre d’En lluita

—–

Rep més informació sobre En lluita, anticapitalisme i revolució

Pots llegir també el diari d’aquest mes En lluita

Formulari de subscripció

Omple aquest formulari si vols subscriure't a alguna de les nostres publicacions.

Diari En Lluita i revista L'heura - 25€ / any
Diari En Lluita - 15€ / any
Revista L'heura - 12€ / any

×