• Marxisme, moral i naturalesa humana

    02/01/2013

    Marxisme, moral i naturalesa humana

    Per Phil Gasper. Marx va rebutjar la moral burgesa en pro d’una ètica sobre la emancipació humana. Segons sosté el socialista i filòsof Karl Vörlander a un dels seus escrits del segle XX: “En el moment que algú hagués parlat a Marx sobre moral, aquest hagués esclatat a riure”.

  • 2012, o el desastre econòmic desigual

    31/12/2012

    2012, o el desastre econòmic desigual

    Per Isaac Salinas. Aquest 2012 que tot just acaba ha enfonsat fins a profunditats insospitades tots els estàndards econòmics en el marc de l’eurozona. Protagonistes són el Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el Pacte Fiscal, els paquets d’austeritat i la conseqüent demolició de drets civils i democràtics.

  • Per què cal estudiar economia (política)?

    31/12/2012

    Per què cal estudiar economia (política)?

    Per Xabier Gràcia La crisi actual està posant sobre la taula l’enorme quantitat de supòsits ideològics subjacents de la “ciència” econòmica dominant. Així que per a qui no estigui familiaritzat amb el món de “l’economia” el primer que caldria explicar-li és que no hi ha una ciència econòmica unificada

  • Alemanya: l’ascens del Partit Pirata

    Per Mark Bergfeld. El Partit Pirata alemany ha aconseguit captar les aspiracions de milions de votants joves i a l’atur, però són realment una força política radical i anti-establishment, tal com es postulen?

  • “Masclisme-leninisme”, “micromasclisme” i marxisme

    Per David Karvala. Baixa en PDF Ens trobem davant d’una crisi molt profunda, tant econòmica com política. Els atacs de la classe dirigent són cada vegada més forts, més freqüents i més extensos. Mentre aquesta intenta reduir els salaris i la despesa social en general, es dedica a assaltar els grups oprimits.

  • Silvia Federici: “La cadena de muntatge comença a la cuina, al lavabo, als nostres cossos”

    Per Manel Ros. Silvia Federici és actualment professora a la Hofstra University de Nova York i una veterana activista feminista ja des dels anys 60. La seva obra tracta des de la filosofia i teoria feminista, passant per la història de les dones o més recentment l’impacte de les polítiques de l’FMI i el Banc Mundial a l’Àfrica, les quals va poder estudiar de prop després d’una llarga estada a Nigèria. Però sobretot Federici és coneguda pel seu detallat estudi sobre els processos d’expropiació adreçats als cossos i els sabers, la caça de bruixes i la reproducció de les dones.

  • Atac a la teoria del valor-treball de Marx

    Per Alex Callinicos. Marx va escriure que «un període de crisi […] és, al mateix temps, un període d’investigacions teòriques». Certament, en els darrers anys hem vist una revifada immensa de l’interès en el pensament econòmic de Marx. La publicació, per part de Merlin Press, d’una nova edició de la clàssica col·lecció d’assajos sobre la teoria del valor-treball, de Paul Sweezy, és ben oportuna.

  • Una recuperació fresca i original del pensament de Lenin

    Per Joel Sans. Lenin és un dels revolucionaris menys reclamats. Des de la dreta, se l’ha assenyalat com el culpable del totalitarisme. Stalin, dictador de l’URSS, seria el continuador d’un Lenin que hauria governat el partit bolxevic dictatorialment.

  • Què necessitem: reforma o revolució?

    Per Lois Clifton. Les revolucions que s’han estès per tot el món àrab han tornat a posar la qüestió de reforma o revolució sobre l’agenda política.

  • A 75 anys de la Guerra Civil: Anarquisme i poder

    Per Andy Durgan. L’any 1936, l’organització revolucionària més poderosa, amb centenars de milers d’afiliats, era, sens dubte, la central anarcosindicalista CNT. Va ser dirigida més per militants amb una gran trajectòria com a lluitadors, molts d’ells activistes de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI).